06/04/07 (suposo)

M’he perdut a mig de bosc
(tard, eren passades les dues)
i els udols de les alzines
m’han recordat que sóc

viu – lliure – salvatge
(no pot ser d’altra manera)

Vora els camps sense llaurar
d’un Empordà
al que m’assemblo cada cop menys
i que ha torbat en tu (el seu prededor natural)
el refugi perfecte per a defugir l’acció,
escric:

Seguiré visquent orfe de terra…
qui sap quants anys més.