Et vull veure.
Veure, m’entens?
El que dic és que et vull veure,
Però no sé si sóc suficientment clar.
Veure’t, m’explico?
Així, tal com ets, tota tu,
Veure’t.
A veure… anem per parts,
Vull dir que et vull veure,
Vestida dalt de l’escenari
I despullada dins del meu llit.
Veure’t, està clar!
Veure’t, carai!
No vull cap altra cosa,
És així de fàcil,
Infinitiu amb pronom feble en segona persona:
Veure’t.
Espera, fem-ho més fàcil.
Que em vols veure?
