Avui he caminat dins la boira.
No hi veia un pas avant
ni un enrera
i es podria molt bé dir
que he conegut la pluja.
Les ombres devenien homes
i els homes, ombres
i com l’infant he après que
la vida és misteriosa.
La barba se m’ha humitejat d’aigua
que he anomenat Història.
Heus aquí, condensada,
la vida dels homes.
