Avui remenava l’ordinador a la recerca d’arxius inútils per tal d’alliberar una mica de memòria, i m’he trobat amb uns divertimentos que vam fer a Girona a casa dels amics quan les nits se’ns queien a sobre. Eren nits d’anar a dormir tard i matins d’aixecar-se aviat per arribar a classe de Teoria del Coneixement. Una época ja tancada… però aquí queden uns records de les hores passades a la vora del foc.
Gruixut parla d’un senglar que l’amic Iscle va estar alimentant durant un any a mig de bosc, amb l’objectiu de caçar-lo algun dia i menjar-se’l. No sé si per sort o per desgràcia la relació es va tallar, i la vam commemorar amb aquesta cançó. La composició i la veu de l’entrada és meva, la veu principal d’en Joan Riba, i el megàfon en Guillem Garcia. Si no recordo malament, l’Adrià d’Alls Nous Piquen era per allà i va fer la bateria amb el Garageband…
Destral és una cançó escrita unes setmanes després d’instal·lar-me al País Valencià. Mica en mica vaig digerint la realitat valenciana, però al principi m’omplia de ràbia! Aquí es poden veure els meus desitjos més canníbals… jajaja! En Guillem Garcia m’acompanya a la veu.
Apa, ja hem fet tots el ridícul!
“Destral” mole molt!