02/09/10

Plou. No per situar l’escena, sinó perquè plou. És qualsevol hora, tant li fot, i les gavines volen. El plat és net. L’aixeta tancada. El dia passa i la nit empeny. Aviat sona el telèfon i després de set avisos para. L’habitació és buida, és clar. És massa d’hora encara. Avui s’ha girat feina. O potser és que ja no tornarà. Això ho pensa el gat, que és molt llest però té gana. El diesel ha pujat dos cèntims. Això no ho pensa el gat, sinó un home. La seva dona es diu Sílvia, i és tan seva com el diesel. Són feliços, el gat i l’home. La dona no se sap, perquè és dona. A la nevera hi ha figues madures. Figues són figues. Finalment, arriba i en menja una. Una altra. Que bona. Una més i prou. Pel·lícula en valencià. Que bé que parlen. L’hora ideal. Ja no plou.