Sobre ell (que sóc jo)

Joan Monegre sóc jo. Considero que vaig nèixer un 23 d’abril del 2002 (més o menys, i segons la font), però ja tinc prop de 30 anys. Escric perquè vull, el qual és una gran mentida. M’estimo la meva terra, una entre tantes.

A continuació, unes paraules en tercera persona i cronològicament inverses:

· 2007 Al llarg de l’any materialitzarà la intervenció poètica Demà tindré ressaca (amors de quita i pon) en diferents zones d’oci nocturn de la provincia de Girona. Algunes mostres aquí.
· 2006 Escriu el conte Les fotos de Nadia, d’edició ultralimitada, que després de ser enviat i mai correspost és immediatament destruit. Tan sols un paràgraf es conserva.
· 2005 Publica Micropoesia: una proposta digerible per al segle XXI d’edició estrictament limitada, difonent-ne algunes peces via sms i e-mail.
· 2004 Materialitza la intervenció Poesia urbana en l’era neorural, escampant poemes i versos evocant el retorn a la natura per diferents poblacions de la provincia de Girona, principalment en edificis en vies d’enderrocament i obres inacabades.
· A finals del segle passat guanya el certamen de poesia per a joves del seu poble natal amb el recull Amors i altres desmèrits pel poema Sil·logisme impossible. (aquí)
· A principis dels ‘90 guanya diversos certamens de poesia infantil.

Bon profit.

PD: No és poeta.